FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que exigeix que l'accent recaigui en la síl·laba prèvia i, si aquesta conté una vocal mitjana, que la vocal sigui oberta, s'aplica als sufixos. El sufix preaccentuat -ic del mot atòmic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Baix de roca, de sorra, a molt poca fondària. La mort. Verga més baixa de l'arbre de mitjana. Vela que va fermada a la verga més baixa de l'arbre de mitjana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes, de mida mitjana, gregaris, de plomatge amb lluentor metàl·lica, molt vistós en algunes espècies, que s'alimenten d'insectes i de fruites. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells de l'ordre dels columbiformes, de mida petita i mitjana, cos arrodonit, cap menut, plomatge dens i parrupeig característic, a la qual pertanyen els coloms i les tórtores. Individu d'aquesta família. [...]
